Nací en 1983 y siempre me ha gustado leer. Mi madre, la Galbis sènior, m’explicava que quan jo no tenia ni un any va veure com intentava entrar dins del conte «El Pau i la Pepa»; primer amb el cap i després amb els peus, i feia força i em posava vermella, i cridava fins a quedar-me muda. M’enfurismava no poder entrar físicament en aquella història. Amb el temps i una mare lectora, vaig aprendre a viure en tots els llibres que llegia.

D’altra banda, no tinc un sol record de mi sense un paper ben a prop per poder escriure tot allò que em passava pel cap; què veia, com ho veia, què sentia. Tot. Era una manera de comunicar-me amb mi mateixa i amb el món. I és que una de les coses que més adoro és la comunicació; n’he fet la meva forma de vida.

Te explico. Me licencié en Filología Hispánica (Universitat de Barcelona) porque, con dieciocho años, tenía muy claro que quería dedicarme a la lengua y a la literatura; pero, sobre todo, a la docencia —por ese motivo cursé el CAP (Certificado de Aptitudes Pedagógicas)—. Y, como me gustaba tanto escribir, también estudié Guion Cinematográfico en la Escuela de Cine de Barcelona, ya que deseaba descubrir otras formas de escritura y sumergirme en todas y cada una de ellas.